Canillo viu el Carnaval amb la Rua dels Arlequins després de la penjada del Carnestoltes
S’han programat diversos actes amb la penjada i judici del Carnestoltes, amb cercaviles, actuacions, balls i també activitats al Palau de Gel amb els arlequins de Canillo.
Un any més, el Carnaval ha arrencat avui, dissabte a la tarda, amb força a Canillo amb la tradicional penjada del Carnestoltes, seguida d’una espectacular Rua dels Arlequins que ha omplert els carrers de festa pels carrers del poble canillenc. Centenars de persones, entre participants i espectadors, han gaudit d’un dels esdeveniments més esperats del calendari del carnaval de la parròquia.
La jornada ha començat amb la penjada del Carnestoltes, símbol de la festa i la sàtira, que ha donat el tret de sortida a la rua dels Arlequins que ha pres el protagonisme amb un recorregut ple de música, disfresses originals i comparses que han fet gaudir tant a petits com a grans acompanyats de la música de Canillo’s Band Tocant.
El cònsol major de Canillo, Hble. Sr. Jordi Alcobé Font, ha destacat l’ambient festiu, “veient els carrers de Canillo amb gent amb ganes de celebrar el Carnaval ens demostra que la parròquia és participativa i plena de vida.”
Després de la rua ha tingut lloc, al Palau de Gel, un espectacle infantil de màgia amb Toni el Mag a l’Auditori amb entrada lliure per acabr a les sis de la tarda amb el discogel amb DJ Rabat per a infants i adults. A la instal·lació, s’han instal·lat 2 fotocalls de l’arlequí de Canillo en 2 mides per adult i infant + 2 panells explicatius del significat dels arlequins de Canillo.
El Carnaval de Canillo, que cada any compta amb una gran participació, continuarà amb diferents actes pensats per a totes les edats, fins a arribar al tradicional judici i crema del Carnestoltes del dilluns vinent a la tarda.
La tradició de la disfressa de l’arlequí arranca dels anys 30 del segle XX. A la vestimenta, que incloïa una caputxa, també s’hi cosien, sobretot als braços i a les cames, unes coscolles (picarols grossos) per procurar fer el màxim de soroll i no passar desapercebuts. Al guirigall que feien els arlequins s’hi sumava una mena de fuet de cuir que feien espetegar contra el terra. Per ser un autèntic arlequí , la disfressa s’havia de completar amb una màscara feta d’una tela metà l·lica molt fina (tela de carner). Alguns dels arlequins s’hi pintaven uns ulls i un nas de color negre i els llavis de color vermell; d’altres se l’embrutaven o l’encarbonaven tota de color negre.
El Comú de Canillo vol agrair la implicació de totes les persones, associacions i entitats que han fet possible aquesta edició del Carnaval, així com a tots els assistents que han contribuït a mantenir viu l’esperit festiu d’aquesta cita ineludible.
