Aquest dimecres, posteriorment a la sessió de Consell Sabut s’ha celebrat la tradicional subhasta dels cortons a l’auditori del Palau de Gel amb la participació de ramaders i amb la presència del Cap de Govern, Xavier Espot. En aquesta edició s’han subhastat un total de 16 cortons.  

Història dels cortons

Fins el 1865, amb l’estrena de l’any començava el mandat dels cònsols que havien estat escollits per un any natural durant el desembre de l’any anterior, i es convocaven els primers Consells de Comú manats de l’any. Alguns anys i de forma excepcional, el primer consell de Comú manat es celebrava durant els primers dies del mes de gener i en ell es cobraven els pagament pendents, o bé per qüestions relacionades amb el pagament del delme o per contractar un metge de forma urgent, però el més normal és que el primer consell es celebrés entre mitjans i finals de gener i  servia per establir el que havia de pagar cada casa en concepte de quèstia, i per nomenar els comissionats que havien de presentar els comptes del consolat sortint, i com en tots els consells, per tractar els assumptes que s’escaiguessin. 

Tot i que no té un nom específic, entre finals de gener i mitjans de febrer s’acostumava a convocar el què  s’anomenava Consell dels Jornals i Sabudes, ja que en ells es pagaven els jornals i sabudes, és a dir els treballs i desplaçaments que havien dut a terme particulars per compte del Comú o per rebre la recompensa per la matança de ossos i llops que tant perjudicaven la cabana ramadera, en especial durant l’estiu. També durant el mes de febrer s’ajuntaven, sense que es manés consell, els dos cònsols i els dos consellers amb els comissionats per repassar els comptes del consolat anterior o bé per establir el pagament de la quèstia, si no s’havia fet en consell manat durant el mes de gener. Avui en dia també es celebra un consell ordinari durant el mes de gener per tractar i aprovar diferents acords de Comú.

El consell més important de l’hivern, però, era el dels arrendaments, que es celebrava entre els mesos de febrer i de març, en qual es feia subhasta pública i s’adjudicaven els cortons al licitador que més donava per l’arrendament d’aquestes pastures. En concret, s’arrendaven els cortons del Forn, les Vases, Vall del Riu, la Coma, Entor, Cabana Sorda, els Passos d’Incles, Juclan (Juclar), Siscaró, el Bosc, els Clots de Massat,  i els cortons de la Solana: Ortafà, la Portella, el Ribaló i els Colls. D’aquests arrendaments de cortons ja se’n té constància al segle XVI i ja es feien, molt probablement, amb anterioritat. A mitjans del segle XVII, s’afegeixen els arrendaments  de les herbes mitjeres també situades a la Solana, que es repartien amb Encamp. Finalment, ja ben entrat el segle XVI, es comencen a arrendar els solans: en primer lloc del de Sant Miquel, i desprès tots els altres que encara s’arrenden actualment: solans de Mereig, de la Canya, de la Coma de Cardes, de l’Aldosa, de Garaup i Barra i de Soldeu. En aquest consell també es fixaven les ordinacions, és a dir, les condicions i terminis d’accés del bestiar als cortons. Aquest consell acabava amb un sopar amb els membres de totes les cases de la parròquia, i que avui es impossible de mantenir donat el creixement demogràfic que ha patit la nostra parròquia en les darreres dècades. Aquest consell sabut dels arrendaments encara es celebra i es conegut com a Consell de les Talles i les Tabes, en el qual es continuen establint i aprovant les ordinacions relacionades amb l’explotació de boscos i pastures i aquelles altres relacionades amb la sanitat, el comerç i el turisme. 

Durant el mes de març, alguns anys es celebrava un consell específic per contractar un metge, un ferrer per la ferreria comunal, un manescal (veterinari) pel bestiar de la parròquia o un animer, conegut també com a vicari conductiu, per l’església. També durant el mes de març és convocava un consell per cobrar els diners de la quèstia. Avui en dia es continuen celebrant consells de Comú durant el mes de març per aprovar alguns acords presos en Junta de Govern i altres qüestions que afecten el bon govern de la parròquia.